I com son les coses…

•1 Abril 2008 • 1 comentari

…i les voltes que dona la vida.

I les voltes que li queda per donar 😉
—————-
Now playing: Andrés Calamaro – Donde manda marinero
via FoxyTunes

Golpe de suerte

•5 Desembre 2007 • Feu un comentari

Julián nunca se dió cuenta de la verdad,
hoy, sigue esperando ese golpe de suerte
que le saque del agujero en el que vive.
Sigue jugando a la lotería cada Navidad
sigue comprando los ciegos cada viernes.
Su mujer le espera impaciente cada noche,
vive contagiada de esa esperanza,
Ella trabaja muy duro cada mañana,
a muchos kilómetros de allí.

Denver, pasa todas las noches por delante de la casa de Julián,
alguna vez ha estado tentado de hablar con el,
y ponerle las cosas claras.
Pero siempre se echa atrás,
porque sabe que no les queda nada más que eso,
la esperanza de que algún día llegará ese golpe de suerte.

Receta: Sopa de ajo

•5 Desembre 2007 • Feu un comentari

Receta:Sopa de ajo
para Fer

Las vísceras de los polígonos industriales están llenos de vías y de almacenes,
de recuerdos y de anhelos.

Las vísceras de los polígonos industriales huelen a huída,
a melancolía y a sueños rotos.

La realidad se pasea por los polígonos cerrando las puertas y abriendo los ojos.

No hay sueños cumplidos en los polígonos,
solo pesadillas de las que no se puede salir.

Hoy ha sido un mal día,

Denver no ha conseguido el aumento de sueldo
¿quien dijo que ya no se cocina como antes?
Hoy toca sopa de ajo,
como todos los días.
—————-
Now playing: Bruce Springsteen – STOLEN CAR
via FoxyTunes

Suicidio en primer grado

•4 Desembre 2007 • Feu un comentari

– Empújalo – dijo ella
– no puedo hacer eso
– ¿por qué?
– porque no se puede ir por la vida empujando a la gente al vacío
– pero el se quiere tirar
– ¡igualmente!, no podemos hacerlo
– yo creo que no tiene agallas, anda, empújalo, su vida no será mucho mejor de lo que ha sido hasta ahora. ¡Venga empújalo!
– míralo, no deja de mirar el acantilado, no se atreverá
– ¡o lo haces tu, o lo hago yo!
– no podemos hacerlo. Nos acusarán de asesinato
– yo no se lo diré a nadie y al fin y al cabo le hacemos un favor, y aquí estamos solos.
– me da pena
– ¡hazlo!
– no se
– ¡hazlo!
– ¡calla!
– ¡hazlo!
– voy

…minutos más tarde

– ¡vámonos!
– ¿ya? Pero si no lo has empujado
– ¡calla!
– ¡eres un cobarde!
– ¡calla! ¡no sabes nada! Ese hombre ya no tiene solución, hace tiempo que se tiró al vacío.
– ¿como lo sabes?
– porque ese hombre soy yo

El del Círculo

•30 Octubre 2007 • Feu un comentari

Jo pensava que això ja s’havia mort que en la era de les noves tecnologies aquestes coses ja no pasaven però es veu que si. Avui arribant a casa, jade nit , m’he trobat al portal, un home gran amb un carro de la compra no gaire lluent que parava al costat de l’entrada. I seguit abans que arribés jo, trucava a un dels timbres… “, jo he entrat i ell s’ha quedat a la porta trucant. He fet temps mentres baixava l’ascensor.. i mentre he escoltat

– ¿Está Claudia?
– No
– ¿Y a que hora viene?
– No tjkhsadkjhk (no ho he entés)
– Vaaaale, pues dígale que ha pasado el del Círcul.

De repent me’n recordat de fa molt de temps haver escoltat coses similiar i de lo pesats que es feien els del Círculo de Lectores. Encara que tu t’haguesis donat de baixa, ells seguien venint, i encara que canviesis la teva adreça, no servia de res, ells continuaven venin i els paquets t’arrivaven malament.

Em pregunto quin es el futur d’aquest negoci, en els temps que vivim, amb les noves tecnologies, les grans superficies comercials venen llibres i discos per tot a reu, que pot oferir un home amb el seu carro passant per les cases, venen uns llibres…
Hauria jurat abans de sentir lo del Círculo que era un indigent amb un carro, que pot ser voldria entrar en el portal, buscant una mica de caliu (tampoc seria tant extrany, els caixers n’estan plens en aquesta època). Crec que se m’ha quedat gravada la imagte d’aquest home amb el carro, i a partir d’ara la rel·lacionaré amb la del Círculo.

Second Life o com vendre un chat “advanced”

•29 Octubre 2007 • Feu un comentari

Ver localización

Aquest cap de setmana gracies al carnet del Tr3c varem anar el divendres per la tarda “de gratis” a veure Art Futura (aquest cop si, vaig aconseguir entrades gratüites).

Dir que em pensava que era un altre cosa 😉 sempre havia escoltat les meravelles d’aquest esdeveniment. Les projeccions, els jocs interactius.. i la veritat es que vivin on vivia abans (Santander) era una mica dificil fer·ho convinar per gaudir d’aquest espectacle. Es cert també que pot ser tenia masses esperances dipositades..

Lo millor del divendres sens dubte els curts de animació de artistes o escoles espanyoles i evidenment les projeccions que entraven a concurs del art Futura Show, a mes d’una xarrada a la que varem anar de Steven Johnson (outside.in) que parlava del futur dels blogs, dels continguts del web i de l’importancia de la georeferenciació de l’informació dels bloggers per poder estar al tanto del que passa al meu voltant.

Hi havia una afirmació que va fer que per molt que sigui veritat no deixa d’incomodar. La importancia de les noticies es inversament proporcional a la distancia d’on succeeixen, es a dir que es mes important per nosaltres que a un nebot li hagi caigut una dent que un atentat amb morts a l’Iraq. Es cruel però la realitat en molts moments es així.. aquí es on han vist el negoci aquesta gent i no deixa de ser aberrant també, el que volen es potenciar la localització de les noticies, per que ens assabentem millor el que passa al nostre barri (que no dic que sigui dolent, sempre està molt be enterar·te de que passa al teu voltant). El que no se, es si això el que pot acabar provocant es que cada cop ens interessem molt menys en el que passa a l’Iraq o a l’Iran.. potenciar lo local davant de la desgracia extrema a llocs on no hi pensem arrivar·hi mai…. Aquest es el negoci de outside.in es a dir, potenciar el que moltes televisions ja fan, espero que aquest cop sigui amb molta mes fortuna, com a programes com gente o similars… Si mes no el debat es interessant 😉

Lo pitxor: la projecció.. en un cutre dvd, un enfoq de la pantalla que deixava entre veure que poc ho havien provat, donat que moltes vegades els subtítols es barrejaven amb un limit de la tela de la pantalla molt incomod, la sala de videojocs.. limitat a unes consoles i a 4 pantalles que responien a moviments.. unes gravacions.. i 4 pijades mes..
Però sens dubte el que menys em va agradar d’Art Futura.. va ser la xarrada d’un dels ex-responsables de Second Life (Daniel Huebner, ex-Director de Comunitats de Linden Labs). Un dels homes que feia de porta entre els creadors de Second Life i els usuaris. Personalment l’encaixo dintre dels tipics informàtics, amb aspecte de tenir dificultats per comunicarse, per rel·lacionarse amb la gent que l’envolta..ja dic que al menys en el seu aspecte.. i no se si es casualitat, per que precissament el que venen es això, el que puguis ser perfecte com vols ser realment en un mon que no existeix (per molt que vulguin dir que si). Em va semblar bastant aberrant tot el que anava dien, primer entre broma i broma anava proclamant les avantatges de Second Life, entre d’altres la de practicar sexe entre els usuaris, proclamava que hi hauria un percentatge molt elevat de gent a la conferencia que serian usuaris de Second Life, que molts d’ells practicarien sexe entre ells i per ultim en lloc de dir a la gent.. lluita contra els teus problemes, superals, afronta la vida amb les cartes que tens.. el seu lema es fuig amb nosaltres a un mon en el que per un grapat de dolars podràs comprar-te una casa.. comprar-te uns vestits.. i podaràs ser qui vulguis… Si deixem de banda el tema gràfic, que ens queda per diferenciar Second Life d’un chat normal i corrent, on pots ser un altre persona, simular un altre feina, coneixer gent de molts llocs differents.. i practicar sexe virtualment. Inclús diria que el tema chat te mes gracia, perque no pagues i perque es curraven els dibuixos de cossos de ties en Ascii 😛
Les preguntes a les que va haver de respondre eren de l’estil: sobre el tema de treure accessoris que permetin gaudir del sexe entre dos avatars amb millors condicions (em va venir al cap l’anunci del pene drive jej ), que en pensava dels reporters que van per els carrers de Second Life per donar noticies a “l’exterior”, i un que deia que no volia filosofar però que va fer una pregunta de 15 minuts (encara hi deu ser·hi amb el micròfon)…

Art Futura per mi,… està be, m’ho esperava millor, per això, ens va faltar poder anar també a veure a Enrique Dans (algún cop llegeixo el seu blog) el divendres, i suposo que el Dissabte i el Diumenge hauran sigut millors, animacions 3D i videojocs, amb differents xarrades, una per parlar de Little Big Planet, per mi un dels grans descobriments dels jocs per la ps3 d’aquest any

Fins aviat 😉

Abans dels pensaments

•22 Agost 2007 • 1 comentari

Portava ja des de fa un temps, busca’n la manera de escriure en un bloc propi.. sense tenir cap finalitat.. pot ser la de escriure simplement i desfogar tots aquells pensaments que em venen al cap durant el dia. El cas es que no sabia ben be, on escriure.. si pillar un domini propi.. si aprofitar wordpress o blogger… per no dir res a ningú.. i que el trobi qui vulgui o qui pugui 🙂

No tinc una idea molt clara del que vull escriure però crec que acabarà sent una barreja de lo que soc/faig/penso, simplement es un espai mes.

Som hi doncs!!